Durant els darrers anys, els consumidors han comprovat com qualsevol alteració en les condicions de producció o en les cadenes de subministrament pot acabar tenint un impacte directe en la cistella de la compra. Una sequera, una onada de calor, l’encariment dels combustibles o un conflicte internacional poden provocar increments de costos que, progressivament, es traslladen al llarg de tota la cadena alimentària.
L’informe OECD-FAO - Agricultural Outlook 2026-2035, publicat aquest juliol de 2026, assenyala que els mercats agrícoles estan exposats a una oferta cada vegada més volàtil i que petits episodis de disrupció poden provocar respostes importants dels preus. També destaca com a risc a curt termini el conflicte del Pròxim Orient de 2026, la interrupció del comerç d'energia i fertilitzants a través de l'estret d'Ormuz i l'augment de la incertesa i dels costos dels inputs.
Igualment, un article del Banc Mundial del juny de 2026 resumeix els riscos per als mercats alimentaris del 2026 amb una combinació similar: El fenomen meteorològic de "El Niño", els costos d'energia i dels fertilitzants, la demanda creixent de bio-combustibles i les possibles restriccions comercials.
En aquest article analitzem els factors amb deteniment.
Una causa important és l'ascens continuat del preu de l’energia. Produir aliments no consisteix únicament a sembrar, cultivar i collir. La maquinària agrícola necessita combustible, els fertilitzants requereixen energia per fabricar-se, els aliments s’han de transportar i molts productes necessiten refrigeració o transformació industrial.
Per aquest motiu, un augment del preu del petroli, del gas o de l’electricitat pot acabar repercutint en el preu final dels aliments, encara que l’impacte no sigui immediat. La cadena alimentària funciona com una successió de baules. Si augmenten els costos en una fase, una part d’aquest increment pot acabar traslladant-se a la següent. El resultat és que l’encariment de l’energia pot acabar arribant al consumidor en forma de preus més elevats.
L'alteració del clima, un altre factor
L’agricultura és especialment vulnerable a les variacions meteorològiques. Les sequeres prolongades, les temperatures extremes, les pluges torrencials o les gelades fora de temporada poden reduir les collites i afectar la qualitat dels productes. Aquesta vulnerabilitat és especialment important en cultius com els cereals, l’oli d’oliva, la fruita o el cafè, entre molts altres. Quan una collita és inferior a l’esperada, disminueix l’oferta disponible i els preus poden reaccionar ràpidament.
A més, l’augment de les temperatures està modificant els calendaris agrícoles i les zones de producció. Els agricultors han d’adaptar-se a unes condicions més imprevisibles, amb més necessitat d’aigua, reg, protecció dels cultius i inversions per reduir els efectes dels episodis meteorològics extrems. Tot això també té un cost econòmic.
A aquesta situació s’hi afegeix la política. Les guerres, les sancions comercials, les restriccions a les exportacions i les tensions entre grans potències poden alterar el comerç internacional de matèries primeres. Els cereals són un exemple especialment clar. Quan es produeixen problemes en grans regions exportadores, els mercats internacionals poden reaccionar davant la possibilitat que disminueixi l’oferta. El mateix pot passar amb els fertilitzants o amb altres productes necessaris per a l’activitat agrícola.
A més, les cadenes de subministrament actuals són globals. Un aliment que es consumeix a Europa pot dependre de matèries primeres, energia, components, transport o embalatge procedents de diferents països. Aquesta interdependència aporta eficiència, però també fa que els problemes d’una regió puguin tenir repercussions molt lluny del seu origen.
Una pressió que no desapareix quan baixa la inflació
Un dels aspectes més complexos és que una moderació de la inflació general no significa necessàriament que els aliments recuperin els preus anteriors. Quan els costos de producció augmenten, les empreses poden absorbir una part de l’increment, reduir marges o traslladar-lo al consumidor. I, encara que posteriorment alguns costos es moderin, això no implica que els preus finals tornin automàticament al nivell inicial.
Per això és important diferenciar entre inflació i nivell de preus. Si els preus dels aliments deixen de créixer al mateix ritme, la inflació alimentària pot haver disminuït, però el consumidor continua pagant més que abans.
L’energia arriba a tota la cadena alimentària
Una causa important és l'ascens continuat del preu de l’energia. Produir aliments no consisteix únicament a sembrar, cultivar i collir. La maquinària agrícola necessita combustible, els fertilitzants requereixen energia per fabricar-se, els aliments s’han de transportar i molts productes necessiten refrigeració o transformació industrial.
Per aquest motiu, un augment del preu del petroli, del gas o de l’electricitat pot acabar repercutint en el preu final dels aliments, encara que l’impacte no sigui immediat. La cadena alimentària funciona com una successió de baules. Si augmenten els costos en una fase, una part d’aquest increment pot acabar traslladant-se a la següent. El resultat és que l’encariment de l’energia pot acabar arribant al consumidor en forma de preus més elevats.
L'alteració del clima, un altre factor
L’agricultura és especialment vulnerable a les variacions meteorològiques. Les sequeres prolongades, les temperatures extremes, les pluges torrencials o les gelades fora de temporada poden reduir les collites i afectar la qualitat dels productes. Aquesta vulnerabilitat és especialment important en cultius com els cereals, l’oli d’oliva, la fruita o el cafè, entre molts altres. Quan una collita és inferior a l’esperada, disminueix l’oferta disponible i els preus poden reaccionar ràpidament.
A més, l’augment de les temperatures està modificant els calendaris agrícoles i les zones de producció. Els agricultors han d’adaptar-se a unes condicions més imprevisibles, amb més necessitat d’aigua, reg, protecció dels cultius i inversions per reduir els efectes dels episodis meteorològics extrems. Tot això també té un cost econòmic.
La guerra i la política també afecten al preu
A aquesta situació s’hi afegeix la política. Les guerres, les sancions comercials, les restriccions a les exportacions i les tensions entre grans potències poden alterar el comerç internacional de matèries primeres. Els cereals són un exemple especialment clar. Quan es produeixen problemes en grans regions exportadores, els mercats internacionals poden reaccionar davant la possibilitat que disminueixi l’oferta. El mateix pot passar amb els fertilitzants o amb altres productes necessaris per a l’activitat agrícola.
A més, les cadenes de subministrament actuals són globals. Un aliment que es consumeix a Europa pot dependre de matèries primeres, energia, components, transport o embalatge procedents de diferents països. Aquesta interdependència aporta eficiència, però també fa que els problemes d’una regió puguin tenir repercussions molt lluny del seu origen.
Una pressió que no desapareix quan baixa la inflació
Un dels aspectes més complexos és que una moderació de la inflació general no significa necessàriament que els aliments recuperin els preus anteriors. Quan els costos de producció augmenten, les empreses poden absorbir una part de l’increment, reduir marges o traslladar-lo al consumidor. I, encara que posteriorment alguns costos es moderin, això no implica que els preus finals tornin automàticament al nivell inicial.
Per això és important diferenciar entre inflació i nivell de preus. Si els preus dels aliments deixen de créixer al mateix ritme, la inflació alimentària pot haver disminuït, però el consumidor continua pagant més que abans.
El repte per al sector alimentari
Davant d’aquest escenari, el sector haurà de fer front a una realitat en què la incertesa pot convertir-se en una característica estructural. La diversificació dels proveïdors, la millora de l’eficiència energètica, l’adaptació dels cultius al canvi climàtic i una gestió més eficient de l’aigua poden ajudar a reduir els riscos.
També serà important reforçar la capacitat de producció local i regional sempre que sigui viable, sense renunciar al comerç internacional. L’objectiu no és aïllar els mercats, sinó reduir la vulnerabilitat davant de possibles interrupcions.
Per als consumidors, tot plegat es tradueix en una realitat cada vegada més evident: el preu d’un aliment no depèn només del que costa produir-lo. També reflecteix les condicions climàtiques, el cost de l’energia, la situació dels mercats internacionals i les decisions polítiques que afecten el comerç mundial.
En definitiva, el preu dels aliments s’ha convertit en un indicador de les tensions que travessen l’economia global. I mentre el clima sigui més imprevisible, l’energia continuï sent un factor estratègic i la geopolítica mantingui oberts nous focus d’incertesa, la cistella de la compra continuarà sent sensible al que passa molt més enllà del supermercat.
Davant d’aquest escenari, el sector haurà de fer front a una realitat en què la incertesa pot convertir-se en una característica estructural. La diversificació dels proveïdors, la millora de l’eficiència energètica, l’adaptació dels cultius al canvi climàtic i una gestió més eficient de l’aigua poden ajudar a reduir els riscos.
També serà important reforçar la capacitat de producció local i regional sempre que sigui viable, sense renunciar al comerç internacional. L’objectiu no és aïllar els mercats, sinó reduir la vulnerabilitat davant de possibles interrupcions.
Per als consumidors, tot plegat es tradueix en una realitat cada vegada més evident: el preu d’un aliment no depèn només del que costa produir-lo. També reflecteix les condicions climàtiques, el cost de l’energia, la situació dels mercats internacionals i les decisions polítiques que afecten el comerç mundial.
En definitiva, el preu dels aliments s’ha convertit en un indicador de les tensions que travessen l’economia global. I mentre el clima sigui més imprevisible, l’energia continuï sent un factor estratègic i la geopolítica mantingui oberts nous focus d’incertesa, la cistella de la compra continuarà sent sensible al que passa molt més enllà del supermercat.
Entrades
0 Comentaris