S'ha presentat a la llibreria "La Repartidora" (Carrer Reverend Rafael Tramoyeres, 8, València) el dijous, 17 de setembre del 2026, a les 19 h. Les autores i autor del llibre són Alicia Rius Buitrago, Marta Maicas Perez, Rosana Montalbán Moya i Samuel Ortiz Perez. La presentació anirà a càrrec de les expertes Marta Maicas Pérez, Mónica Gil Junquero, Cristina Galiana Carballo i Laia Baró Gómez.
El llibre parteix d’una idea fonamental: l’alimentació no és només una qüestió de producció i consum, sinó també de poder, de relacions socials, de territori i de sostenibilitat de la vida. Durant dècades, el model econòmic dominant ha prioritzat el creixement, la productivitat i l’acumulació de capital per damunt d’altres necessitats. Aquest model ha tingut conseqüències ambientals i socials profundes: explotació dels recursos naturals, precarització laboral, desigualtats, pèrdua de biodiversitat i una creixent dependència de grans cadenes agroalimentàries.
El llibre parteix d’una idea fonamental: l’alimentació no és només una qüestió de producció i consum, sinó també de poder, de relacions socials, de territori i de sostenibilitat de la vida. Durant dècades, el model econòmic dominant ha prioritzat el creixement, la productivitat i l’acumulació de capital per damunt d’altres necessitats. Aquest model ha tingut conseqüències ambientals i socials profundes: explotació dels recursos naturals, precarització laboral, desigualtats, pèrdua de biodiversitat i una creixent dependència de grans cadenes agroalimentàries.
Dones que construeixen alternatives
Davant d’aquesta realitat, la sobirania alimentària defensa el dret dels pobles a decidir com produeixen i consumeixen els seus aliments, protegint alhora les persones, els territoris i els ecosistemes. L’economia feminista, per la seva banda, qüestiona una concepció de l’economia que sovint fa invisibles totes aquelles activitats imprescindibles per sostenir la vida: les cures, el treball domèstic i una gran part de les tasques que històricament han recaigut sobre les dones. Quan aquestes dues perspectives entren en diàleg apareix una proposta especialment potent: repensar els sistemes alimentaris i econòmics perquè la vida, i no el benefici econòmic, estigui al centre.
El llibre recull diversos projectes protagonitzats per dones que, des de l’agroecologia, l’economia social i solidària, la defensa del territori i altres àmbits, estan construint formes diferents de produir, consumir i relacionar-se. Són experiències que qüestionen les lògiques d’un capitalisme extractivista i depredador dels béns naturals, però que també mostren que existeixen alternatives concretes i que aquestes alternatives ja s’estan construint.
No es tracta només de denunciar els problemes del sistema actual. Es tracta també de preguntar-se què podem fer d’una altra manera i quines pràctiques poden ajudar-nos a avançar cap a models econòmics més justos, diversos i sostenibles.
Una mirada des del País Valencià i més enllà
Una de les aportacions del llibre és precisament la voluntat de posar en relació experiències de diferents territoris. El País Valencià és un dels punts de partida d’aquest diàleg, però les experiències i els coneixements que s’hi recullen connecten amb altres territoris de l’Estat i amb diferents indrets del món.
Aquesta mirada permet entendre que els problemes del sistema alimentari són globals, però que les respostes poden sorgir des de contextos locals: una cooperativa, una explotació agroecològica, un projecte comunitari, una iniciativa de defensa del territori o una xarxa d’economia solidària poden convertir-se en espais des d’on experimentar altres maneres d’organitzar la vida.
Les autores i autors situen aquestes experiències en un context que defineixen com de policrisi, en què conflueixen diferents processos de crisi ambiental, social i política. L'alteració climàtica, la pèrdua de biodiversitat, les desigualtats econòmiques i de gènere o la destrucció dels ecosistemes no són fenòmens independents. Es relacionen i es reforcen mútuament. Per això, les respostes també necessiten ser capaces de connectar diferents dimensions.
Les experiències analitzades al llibre tenen, en aquest sentit, un valor que va més enllà del projecte concret. Generen consciència crítica, enforteixen la capacitat d’acció col·lectiva i permeten imaginar altres formes d’organització econòmica i social.
Un altre dels elements fonamentals és el reconeixement del paper de les dones en els sistemes agroalimentaris. Les dones han tingut —i continuen tenint— un paper essencial en la producció d’aliments, la cura dels territoris, la conservació de llavors, la transmissió de coneixements tradicionals i la reproducció de les comunitats rurals. Tanmateix, moltes d’aquestes aportacions han estat històricament invisibilitzades.
La viabilitat de les petites explotacions agroecològiques, un altre gran repte
En un sistema alimentari cada vegada més concentrat, les petites explotacions tenen dificultats per competir en preus i accedir als mercats. Però, al mateix temps, poden aportar diversitat, ocupació rural, coneixement del territori, biodiversitat i aliments produïts de manera més sostenible.
Quin sistema alimentari volem tenir d’aquí a vint o trenta anys? La resposta no depèn únicament de les persones agricultores. També depèn de les polítiques públiques, dels models de distribució, de les formes de consum i de les decisions que prenem col·lectivament. L’economia també pot ser més habitable. Parlar d’economia feminista implica, finalment, qüestionar què entenem per una organització econòmica saludable.
Això planteja una qüestió que sovint queda fora dels debats econòmics: com volem treballar i viure? Una organització no és sostenible només perquè sigui econòmicament viable. També ha de ser capaç de cuidar les persones que en formen part, repartir els temps i les responsabilitats de manera justa i generar espais de participació i benestar.
El valor d’aquesta obra és que no presenta la sobirania alimentària i l’economia feminista com a conceptes abstractes. Les connecta amb experiències, projectes i persones que ja estan experimentant altres formes de fer. Aquesta dimensió pràctica és especialment important. Davant de problemes globals que poden semblar enormes i difícils de transformar, aquestes iniciatives mostren que el canvi també pot començar des de baix: des d’una cooperativa, una xarxa de productores, una comunitat, una escola, un projecte
Davant d’aquesta realitat, la sobirania alimentària defensa el dret dels pobles a decidir com produeixen i consumeixen els seus aliments, protegint alhora les persones, els territoris i els ecosistemes. L’economia feminista, per la seva banda, qüestiona una concepció de l’economia que sovint fa invisibles totes aquelles activitats imprescindibles per sostenir la vida: les cures, el treball domèstic i una gran part de les tasques que històricament han recaigut sobre les dones. Quan aquestes dues perspectives entren en diàleg apareix una proposta especialment potent: repensar els sistemes alimentaris i econòmics perquè la vida, i no el benefici econòmic, estigui al centre.
El llibre recull diversos projectes protagonitzats per dones que, des de l’agroecologia, l’economia social i solidària, la defensa del territori i altres àmbits, estan construint formes diferents de produir, consumir i relacionar-se. Són experiències que qüestionen les lògiques d’un capitalisme extractivista i depredador dels béns naturals, però que també mostren que existeixen alternatives concretes i que aquestes alternatives ja s’estan construint.
No es tracta només de denunciar els problemes del sistema actual. Es tracta també de preguntar-se què podem fer d’una altra manera i quines pràctiques poden ajudar-nos a avançar cap a models econòmics més justos, diversos i sostenibles.
Una mirada des del País Valencià i més enllà
Una de les aportacions del llibre és precisament la voluntat de posar en relació experiències de diferents territoris. El País Valencià és un dels punts de partida d’aquest diàleg, però les experiències i els coneixements que s’hi recullen connecten amb altres territoris de l’Estat i amb diferents indrets del món.
Aquesta mirada permet entendre que els problemes del sistema alimentari són globals, però que les respostes poden sorgir des de contextos locals: una cooperativa, una explotació agroecològica, un projecte comunitari, una iniciativa de defensa del territori o una xarxa d’economia solidària poden convertir-se en espais des d’on experimentar altres maneres d’organitzar la vida.
Les autores i autors situen aquestes experiències en un context que defineixen com de policrisi, en què conflueixen diferents processos de crisi ambiental, social i política. L'alteració climàtica, la pèrdua de biodiversitat, les desigualtats econòmiques i de gènere o la destrucció dels ecosistemes no són fenòmens independents. Es relacionen i es reforcen mútuament. Per això, les respostes també necessiten ser capaces de connectar diferents dimensions.
Les experiències analitzades al llibre tenen, en aquest sentit, un valor que va més enllà del projecte concret. Generen consciència crítica, enforteixen la capacitat d’acció col·lectiva i permeten imaginar altres formes d’organització econòmica i social.
Un altre dels elements fonamentals és el reconeixement del paper de les dones en els sistemes agroalimentaris. Les dones han tingut —i continuen tenint— un paper essencial en la producció d’aliments, la cura dels territoris, la conservació de llavors, la transmissió de coneixements tradicionals i la reproducció de les comunitats rurals. Tanmateix, moltes d’aquestes aportacions han estat històricament invisibilitzades.
La viabilitat de les petites explotacions agroecològiques, un altre gran repte
En un sistema alimentari cada vegada més concentrat, les petites explotacions tenen dificultats per competir en preus i accedir als mercats. Però, al mateix temps, poden aportar diversitat, ocupació rural, coneixement del territori, biodiversitat i aliments produïts de manera més sostenible.
Quin sistema alimentari volem tenir d’aquí a vint o trenta anys? La resposta no depèn únicament de les persones agricultores. També depèn de les polítiques públiques, dels models de distribució, de les formes de consum i de les decisions que prenem col·lectivament. L’economia també pot ser més habitable. Parlar d’economia feminista implica, finalment, qüestionar què entenem per una organització econòmica saludable.
Això planteja una qüestió que sovint queda fora dels debats econòmics: com volem treballar i viure? Una organització no és sostenible només perquè sigui econòmicament viable. També ha de ser capaç de cuidar les persones que en formen part, repartir els temps i les responsabilitats de manera justa i generar espais de participació i benestar.
El valor d’aquesta obra és que no presenta la sobirania alimentària i l’economia feminista com a conceptes abstractes. Les connecta amb experiències, projectes i persones que ja estan experimentant altres formes de fer. Aquesta dimensió pràctica és especialment important. Davant de problemes globals que poden semblar enormes i difícils de transformar, aquestes iniciatives mostren que el canvi també pot començar des de baix: des d’una cooperativa, una xarxa de productores, una comunitat, una escola, un projecte
Les ponents:
Marta Maicas Pérez és professora al Departament de Direcció d’Empreses de la Universitat de València i investigadora de l’Institut Universitari d’Estudis de les Dones (IUED-UV). És doctora en Desenvolupament Local i Cooperació, especialitzada en organitzacions d’Economia Solidària i Feminista, i centra la seua recerca en els processos de canvi organitzacional i la construcció d’organitzacions més habitables. Col·labora amb la XEAS País Valencià i és membre de La Gavella, organitzadora del festival Serrana Cuir.
Marta Maicas Pérez és professora al Departament de Direcció d’Empreses de la Universitat de València i investigadora de l’Institut Universitari d’Estudis de les Dones (IUED-UV). És doctora en Desenvolupament Local i Cooperació, especialitzada en organitzacions d’Economia Solidària i Feminista, i centra la seua recerca en els processos de canvi organitzacional i la construcció d’organitzacions més habitables. Col·labora amb la XEAS País Valencià i és membre de La Gavella, organitzadora del festival Serrana Cuir.
Mónica Gil Junquero és llicenciada en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora en Estudis de Gènere per la Universitat de València. Ha treballat com a tècnica i responsable d’igualtat en diferents institucions públiques, organismes internacionals, associacions i ONGD de l’Estat espanyol i d’Amèrica Llatina. També ha impartit formació i assistència tècnica en matèria d’igualtat en diverses administracions públiques. Actualment és professora al Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València i investigadora vinculada a l’Institut Universitari d’Estudis de les Dones (IUED-UV). Imparteix docència en matèria d’economia feminista i polítiques d’igualtat en diversos cursos de postgrau de diferents universitats públiques i privades de l’Estat espanyol.
Cristina Galiana Carballo és investigadora predoctoral en metabolisme social i agroecologia a l’Institut INGENIO (CSIC-UPV). És enginyera del Medi Natural per la Universitat Politècnica de Madrid i màster en Cooperació al Desenvolupament per la Universitat Politècnica de València. Forma part de la cooperativa de producció agroecològica Lur Honera (Araba) i participa en assistències tècniques a moviments de defensa del territori al País Valencià i a Conca.
Laia Baró Gómez és investigadora a la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes alimentaris per la transformació socials de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic – UCC). Graduada en Biologia Ambiental a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i amb estudis especialitzats en Agroecologia a través del Màster d’Agroecologia: un enfocament per a la sostenibilitat rural a la Universitat Pablo de Olavide (UPO). La seua experiència en recerca està relacionada amb el paper de les dones rurals vinculat al sistema agroalimentari i en la conservació i transmissió dels coneixements tradicionals. Actualment treballa en l’estudi de la viabilitat econòmica de les petites explotacions agroecològiques i en l’anàlisi de la cadena de valors en els sistemes pastorals i la seua sostenibilitat en un context de canvi i fenòmens d’incertesa creixent.
Cristina Galiana Carballo és investigadora predoctoral en metabolisme social i agroecologia a l’Institut INGENIO (CSIC-UPV). És enginyera del Medi Natural per la Universitat Politècnica de Madrid i màster en Cooperació al Desenvolupament per la Universitat Politècnica de València. Forma part de la cooperativa de producció agroecològica Lur Honera (Araba) i participa en assistències tècniques a moviments de defensa del territori al País Valencià i a Conca.
Laia Baró Gómez és investigadora a la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes alimentaris per la transformació socials de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic – UCC). Graduada en Biologia Ambiental a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i amb estudis especialitzats en Agroecologia a través del Màster d’Agroecologia: un enfocament per a la sostenibilitat rural a la Universitat Pablo de Olavide (UPO). La seua experiència en recerca està relacionada amb el paper de les dones rurals vinculat al sistema agroalimentari i en la conservació i transmissió dels coneixements tradicionals. Actualment treballa en l’estudi de la viabilitat econòmica de les petites explotacions agroecològiques i en l’anàlisi de la cadena de valors en els sistemes pastorals i la seua sostenibilitat en un context de canvi i fenòmens d’incertesa creixent.
Entrades
0 Comentaris