Els aliments s’encareixen més que el salari mínim en diversos països europeus

L’augment del cost de l’alimentació està pressionant el poder adquisitiu de les llars amb menys ingressos, però l’impacte varia considerablement segons el país. El preu de l’alimentació s’ha convertit en un dels principals factors de pressió sobre l’economia de les famílies europees. En els darrers cinc anys, els aliments i les begudes no alcohòliques han experimentat un fort encariment a bona part del continent, però l’evolució dels salaris mínims no ha estat igual a tots els països. El resultat és una situació desigual: mentre en alguns estats els ingressos mínims han crescut per damunt dels preus dels aliments, en d’altres ha passat just el contrari.

Aquesta és la principal conclusió d’una anàlisi publicada per Euronews el 27 de setembre de 2026, elaborada a partir de dades d’Eurostat i que compara l’evolució dels preus alimentaris i dels salaris mínims en 26 països europeus.

Segons aquestes dades, entre l’agost de 2021 i l’agost de 2026 els aliments i les begudes no alcohòliques es van encarir, de mitjana, un 34 % a la Unió Europea. Tanmateix, les diferències entre països són considerables. Hongria va registrar un increment del 57%, mentre que a Bulgària i Romania l'augment va superar el 50%. A França, en canvi, va ser del 25%, i a Xipre del 21%. Espanya se situava al voltant del 35%.

Aquestes xifres mostren que la crisi del cost de la vida no ha tingut la mateixa intensitat a tot Europa. Però l’evolució dels preus, per si sola, no explica com ha afectat les famílies. Per valorar-ne les conseqüències cal tenir en compte també els ingressos.

Quan els salaris no segueixen el ritme dels aliments

La comparació entre els preus i els salaris mínims permet observar una segona dimensió del problema. Un augment salarial pot compensar, parcialment o completament, l’encariment de la cistella de la compra. Però quan els aliments pugen més que els ingressos, les persones que depenen d’un salari baix disposen de menys capacitat per afrontar les seves despeses alimentàries.

Espanya n’és un exemple. Durant el període analitzat, el salari mínim va augmentar aproximadament un 29 %, mentre que els aliments i les begudes no alcohòliques ho van fer un 35 %. D’acord amb els càlculs d’Euronews, això representa una reducció aproximada del 5 % en la capacitat de compra d’aliments d’una persona que percep el salari mínim.

Aquesta dada no significa que tots els treballadors espanyols hagin perdut un 5 % de poder adquisitiu, ja que l’anàlisi se centra específicament en la relació entre el salari mínim i els preus alimentaris. Tampoc incorpora altres despeses essencials com l’habitatge, l’energia o el transport. Precisament per això, el resultat s’ha d’entendre com un indicador concret de la pressió que exerceix l’alimentació sobre les rendes més baixes.

En altres països europeus, la situació ha evolucionat de manera diferent. A Alemanya, per exemple, el salari mínim va créixer més que els preus alimentaris durant el període estudiat, mentre que a França l’evolució dels preus va ser superior a la dels ingressos mínims.

Una mateixa inflació, conseqüències diferents

La comparació europea posa de manifest que parlar d’augment dels preus dels aliments no és suficient per descriure l’impacte social de la inflació. Dos països poden experimentar un fort encariment dels productes alimentaris i, tanmateix, les conseqüències sobre les famílies poden ser diferents si els salaris evolucionen de manera desigual.

Això converteix el preu dels aliments en una qüestió relacionada directament amb la desigualtat econòmica. Les llars amb ingressos baixos disposen de menys marge per absorbir increments de preus i poden veure's obligades a modificar els seus hàbits de consum.

Aquest canvi no implica necessàriament deixar de comprar aliments. Pot significar, per exemple, substituir determinats productes per altres de més econòmics, reduir la compra de productes frescos o limitar la varietat de la dieta. En conseqüència, l’encariment de la cistella alimentària pot acabar afectant no només la quantitat d’aliments disponibles, sinó també la possibilitat de mantenir una alimentació saludable.

Les diferències dins d’Europa

La situació és especialment significativa perquè no tots els països han evolucionat en la mateixa direcció. En alguns estats, els increments del salari mínim han estat suficients per superar l'augment dels preus alimentaris. En aquests casos, la capacitat teòrica de compra d'aliments d'una persona que cobra el salari mínim ha augmentat.

Aquesta evolució s’ha produït, entre altres països, a Hongria, Romania o Croàcia. En canvi, en països com Espanya, França o Malta, la relació entre els dos indicadors ha estat menys favorable per als salaris mínims.

Les diferències també són visibles quan s’observa l’augment dels aliments. L’encariment ha estat especialment elevat a diversos països de l’Europa central i oriental, mentre que alguns estats occidentals han registrat increments més moderats.

Aquesta heterogeneïtat fa difícil parlar d’una única «crisi alimentària europea». El que existeix és una combinació de situacions nacionals diferents, condicionades per l’evolució dels preus, els salaris, les polítiques públiques i el nivell d’ingressos de cada societat.

Més enllà del preu de la cistella

L’anàlisi d’Euronews posa sobre la taula una qüestió que va més enllà de la inflació: la capacitat real de les persones per accedir a una alimentació adequada.

El problema, per tant, no consisteix únicament a determinar si els aliments són cars o barats. També cal preguntar-se quina proporció dels ingressos d’una família s’ha de destinar a comprar-los i quins recursos queden disponibles per afrontar la resta de necessitats bàsiques.

Aquesta perspectiva és especialment important per estudiar la desigualtat alimentària. Quan una família amb ingressos elevats afronta un augment dels preus, disposa habitualment de més marge per absorbir-lo. Una família amb ingressos baixos, en canvi, pot tenir molt menys espai per reduir altres despeses i mantenir al mateix temps una dieta variada.

Per això, l’evolució dels preus dels aliments i dels salaris constitueix un indicador rellevant per entendre com es distribueix l’impacte de la inflació dins d’una societat.

La qüestió de fons és, en definitiva, si l’augment del cost de l’alimentació està sent compensat per l’evolució dels ingressos. Les dades analitzades per Euronews mostren que la resposta varia segons el país i que, en alguns casos, els salaris mínims no han avançat al mateix ritme que els aliments.

Això situa l’alimentació al centre d’un debat que ja no és només econòmic, sinó també social: tenir aliments disponibles no garanteix que totes les persones puguin permetre’s una alimentació adequada i saludable.