El document, promogut pel Pacte per la Sobirania Alimentària, proposa una intervenció més activa de les administracions en diferents fases de la cadena alimentària. Entre les mesures més destacades hi ha la regulació dels preus, la creació d'una targeta mensual de 150 euros destinada a facilitar l'accés a productes saludables i la posada en marxa d'una distribuïdora pública i cooperativa, així com d'una xarxa de supermercats de titularitat pública.
Les entitats impulsores consideren que el mercat actual no garanteix un equilibri entre els interessos de les persones consumidores, els productors i les treballadores del sector. Per això, reclamen que les institucions assumeixin un paper més important en la protecció del dret a l'alimentació i en la correcció de les desigualtats que es generen al llarg de la cadena de distribució.
Preus assequibles sense perjudicar la pagesia
Una de les principals reivindicacions és establir mecanismes que permetin controlar els preus dels productes bàsics i assegurar que siguin accessibles per a les famílies. La proposta inclou la creació d'una Taula Nacional de l'Alimentació que estableixi preus de referència tenint en compte els costos reals de producció. També es planteja una entitat pública de compres que pugui intervenir quan els preus pagats als productors siguin injustament baixos.
La plataforma defensa que abaratir els aliments no hauria de significar reduir encara més els ingressos de la pagesia. Al contrari, considera que cal actuar sobre els marges comercials i les pràctiques de les grans distribuïdores per evitar que el cost de les dificultats del sistema recaigui sobre els productors.
En aquest sentit, una altra de les propostes és avançar cap a un sistema de protecció alimentària que funcioni amb una targeta de 150 euros mensuals. La iniciativa pretén que les persones puguin accedir a una alimentació equilibrada i de qualitat amb una garantia comparable a la que ofereix el sistema públic de salut en el seu àmbit.
Més circuits de proximitat i distribució pública
El Pacte també posa el focus en la concentració del poder de distribució alimentària. Per reduir la dependència de les grans cadenes comercials, proposa crear una estructura público-cooperativa que faciliti la comercialització dels productes de les petites explotacions agràries i els connecti directament amb els consumidors dels nuclis urbans.
Aquesta xarxa hauria d'incloure supermercats públics i establiments de venda de proximitat, amb l'objectiu de garantir unes condicions comercials més equilibrades. D'aquesta manera, es vol afavorir que els productors rebin una remuneració adequada i que la població pugui adquirir aliments a preus raonables.
Les organitzacions també volen que les administracions es converteixin en un motor de la producció local. Per això, proposen que tres quartes parts de la compra pública d'aliments procedeixi de productors del territori. A més, fixen com a objectiu que els productes ecològics representin el 30% de les compres públiques l'any 2030 i arribin al 50% el 2035.
Protegir la terra, l'aigua i el futur del sector agrari
Les mesures no es limiten a la comercialització i al consum. El document també reclama facilitar l'accés a la terra a les noves generacions de pagesos, desplegar la Llei d'Espais Agraris i crear mecanismes de relleu per evitar que desapareguin explotacions per manca de continuïtat.
Així mateix, planteja simplificar els tràmits administratius que afecten el sector, adaptar la fiscalitat a les seves necessitats i establir un fons estable per fer front a les conseqüències de les crisis climàtiques, econòmiques i geopolítiques.
La gestió de l'aigua és un altre dels punts centrals. Les entitats demanen un acord que garanteixi els cabals ecològics dels rius i prioritzi l'aigua com a dret humà. També proposen definir un model ramader adaptat als recursos i als límits ambientals del territori, amb mesures de suport a les explotacions i a les persones que hi treballen.
Finalment, el Pacte defensa la necessitat d'impulsar polítiques que afavoreixin una dieta saludable i sostenible, vinculant la salut de la població amb la protecció dels ecosistemes i la producció agrària.
Un model alimentari sota pressió
Les reivindicacions arriben en un context de dificultats creixents. Segons les dades recollides en la informació sobre la iniciativa, el cost de la cistella de la compra ha augmentat un 35% durant els darrers cinc anys. Paral·lelament, Catalunya ha perdut aproximadament la meitat de la seva pagesia i unes 100.000 hectàrees de superfície agrícola en les últimes tres dècades.
A aquesta situació s'hi afegeixen els efectes recents d'algunes catàstrofes climàtiques, la degradació dels sòls i la dependència dels combustibles fòssils i dels fertilitzants. Factors que fan que el sistema alimentari sigui més vulnerable davant les crisis internacionals i les alteracions dels mercats.
El Pacte és el resultat de quatre assemblees obertes celebrades en diferents punts del territori i compta amb el suport d'organitzacions com l'Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial, l'Observatori DESCA, Greenpeace, Revolta Pagesa, Justícia Alimentària, Ecologistes en Acció de Catalunya, entre moltes altres.
Les entitats demanen als grups parlamentaris que les deu propostes no quedin en una declaració d'intencions i que s'incorporin a la futura llei de l'alimentació mitjançant compromisos concrets, dotacions pressupostàries i terminis d'execució.
En definitiva, el Pacte planteja que l'alimentació no pot dependre exclusivament de les regles del mercat. La seva proposta és avançar cap a un sistema en què les institucions garanteixin l'accés als aliments, la pagesia pugui viure dignament de la seva feina i la producció respecti els recursos naturals. Una transformació que situa la sobirania alimentària al centre del debat sobre el futur econòmic, social i ambiental de Catalunya.

0 Comentaris